Sant Lluís Martin i Santa Zélie Guérin: Sants de la vida conjugal i familiar

Sant Lluís Martin i Santa Zélie Guérin són els primers esposos canonitzats junts en la història de l’Església catòlica. La seva santedat no va néixer de gestes extraordinàries, sinó de la vida familiar viscuda amb fe, amor i entrega. Van ser pares de nou fills, cinc dels quals van abraçar la vida religiosa. Entre ells destaca Santa Teresa de l’Infant Jesús, Doctora de l’Església.

Lluís, nascut a Bordeus el 1823, volia ser sacerdot, però no va ser admès per no saber llatí. Es va dedicar a l’ofici d’horologia, que exercí amb passió i precisió. Zélie, nascuda el 1831 a Gandelain, també volia consagrar-se a Déu, però va ser rebutjada. Es va convertir en una reconeguda merletera, experta en el punt d’Alençon.

Es van conèixer el 1858 i es van casar aquell mateix any. Al principi van viure el matrimoni en castedat, però van comprendre que la seva vocació era viure plenament el sagrament matrimonial. La seva llar es va convertir en un veritable cenacle, on la pregària, la missa diària i la caritat eren pilars fonamentals.

La família va patir proves doloroses: la mort de quatre fills, la malaltia de Zélie —que va morir de càncer el 1877— i la decadència física de Lluís, que va acabar els seus dies oferint el sofriment a Déu. Va morir el 1894.

Fou beatificats el 2008 i canonitzats el 2015. La seva festa litúrgica se celebra el 12 de juliol. El seu testimoni ens recorda que la santedat és possible en la vida quotidiana, en l’amor conjugal i en l’educació cristiana dels fills. Són un far per a les famílies que volen viure la fe amb autenticitat i esperança.